el gato atrapado en la pared
jueves, 21 de enero de 2010
the end
tachán



with love,
Sara & Nerea

Etiquetas: , , , , , , , , , , , ,

posted by Nerea @ 14:36   0 comments
miércoles, 20 de enero de 2010
Valoracions
Comentàvem aquesta tarda amb la meva companya de blog, la Nerea Alfonso, i una de les autores de http://pesadillaenblogstreet.wordpress.com/ (blog que per cert recomano com a un dels millors de l'assignatura de Seminari de Qüestions d'Actualitat de José maria Perceval), la Laura Pallarès, una de les seves últimes entrades Mikael y Érica. En aquesta, Laura ens expressa la seva opinió de la relació, definint-la bàsicament com a original però poc creïble.


Doncs jo no la veig tant poc creïble, ja que, se’m acudeixen relacions (històriques fins i tot) similars. De fet, totes les relacions són pactes, tant les personals que impliquen un component emocional com les menys personals, les laborals, etc. Vist així, si totes les parts estan d’acord amb aquests pactes encara que des de fora (en alguns casos) semblin poc justos i desiguals (com sol passar), endavant!
En aquest cas, les tres parts tenen clars el pacte i els papers que han de desenvolupar per complir-lo, i així actúen. Pel que fa a les reaccions colaterals que porten els pactes, hauriem d’apendre a diferenciar el que ens afecta directament i el que no, tot i que el comportament dels altres pugui transformar la nostre concepció d’ells. Amb això vull dir que, molts dels punts que acabem retenint del comportament dels demés són negatius, i per tant, si jo sé com actúa algú en determinades situacions però no em veig afectada, puc decidir cambiar (o no) la meva interactuació amb aquesta persona.

El que també m'ha agradat molt d'aquest blog són les frases cèlebres que s'intercalen entre els posts. Les trobo interessants pel fet de que la majoria són de personatges famosos als que coneixem per altres facetes diferents a la filosofia (podriem dir-li així a aquestes reflexions sobre la vida).

De la resta de blogs he trobat molt interesants i variades aportacions. Trobo divertit i amè el fet de que s'intercalin diferents gèneres com al blog de http://boiresmentals.wordpress.com/ (especialment trobo molt bona la entrada de ‘Mala vida’). En general, les entrades de http://waspwords.wordpress.com/page/2/ també són molt treballades tant pel contingut escrit com pel que tracten i els materials gràfics i audiovisuals que adjunten.

En general, l’assignatura ha estat molt interessant pel fet de que ens ha fet reflexionar de temes molt presents encara avui dia a la nostre societat tot i que puguin semblar de l’època dels nostres avis. Molts temes potser pensavem que no teniem gaire resolts a la nostre societat, però que hem vist que altres societats com la nòrdica que sembla tant evolucionada, democràtica i tolerant encara no té resolts.

Seguirem reflexionant.

Etiquetas:

posted by .sfp @ 12:20   0 comments
martes, 19 de enero de 2010
i'll tell you what is unbelievable
.
.

Mis compañeros de Pesadilla en Blog Street comentaban hace unos días la relación entre Mikael y Erika. Cito a Laura:

Si hay algo que no logro entender de Millenium es la relación entre Mikael Blomkvist y Érica Berger. Y que el marido de Érica lo aguante es peor todavía. Supongo que el problema soy yo, debo ser una persona muy cerrada en este sentido. En realidad me parece una relación original. A mí me parece perfecto que cada uno haga lo que quiera hacer, por raro que sea. Pero, en este caso me parece una relación muy poco creible y que a mí, personalmente, no me aporta nada dentro del libro. Podrían haber sido amigos en vez de amantes confesos y nada hubiera cambiado, ni en el argumento del libro ni en la actuación de los personajes ya que esta relación no da mucho dolor de cabeza a los protagonistas.

No estoy de acuerdo en el tema de que es poco creíble.

Lo que es poco creíble (part 1) son las relaciones de toda la vida y el amor eterno de las relaciones estables a largo plazo. Que diferenciar atracción de cariño después de X tiempo es tan difícil que nos costaría marcar la línea que las separa.

Lo que es poco creíble (part 2) es que dos personas sean amigas, trabajen juntas (y qué trabajo, full time implication) y "convivan" (en cierta manera, eso hacen en la redaccción) compartiendo sus dolores de cabeza durante tantos años.

Sí, amigos, estoy diciendo que la química nos puede.

Y que lo de Erika y Mikael cuela, y que da juego, y que le pone salsa a un personaje - Bloomkvist - que, a mi parecer, es tan interesante como un perezoso en hibernación.

¿El marido de Berger? Bueno, hay ciertas cosas en la vida que vienen dadas por circunstancias que no podemos controlar. Si ella es feliz, el marido es feliz. No se la ha robado para siempre, sólo sabe que su mujer necesita esa terapia y él no es tan egoísta como para prohibírsela. En las relaciones todo son acuerdos.

Y Erika se convierte en pseudopolígama, y eso es totalmente maravilloso.

Espero que Laura no me fusile.

pd. Laura, yo también creía que el casting de Millennium era bastante púrria. Luego pensé que la sensación venía dada por la ausencia de las caras guapas de Hollywood. No lo sé, ahí lo dejo.

Etiquetas: ,

posted by Nerea @ 17:50   2 comments
seminari
Me atraen los perturbados. Me rodeo de ellos y simulo que yo también lo soy. No sé porqué.

Hablar de perversión, de muerte y desequilibrios en una asignatura de dos créditos ha sido como ver una película VO un domingo por la tarde.

pd. No me gusta la novela negra.

Etiquetas:

posted by Nerea @ 17:42   0 comments
Com el síndrome d'Estocolm...
Tot i que la violència de gènere que porta amb ella la degradació personal, l'humiliació, el deshonor, la deshonrra, el despreci, etc., encara trobem casos com el de Violeta Santander, agradida per la seva parella sentimental. Va ser defensada pel professor Neira de l'atac d'Antonio Puerta, qui va estar durant 8 mesos hospitalitzat i gairebé donat per mort per culpa de l'agressió.

video

Al vídeo es veu i s'explica clarament com succeeixen els fets. Despres de tot, Violeta segueix defensant a Antonio Puerta, el seu agressor i parella, igual que ho va fer al judici que ha acabat tancant a aquest maltractador 7 mesos a la presó. Després de tot el segueix defensant a capa i espasa a tots els programes del cor on va, i a totes les aparicions que fa públicament.

Acostuma a passar. Algunes defensen l'agresor per por, però altres pateixen l'anomenat 'síndrome de la dona maltractada'. Desitjaria que prenguessim com a exemple algú com el cas del que parla Bebe a 'Malo'. Ens explica una situació de maltractament, i ens explica que hem de tenir força per valorar-nos. S'està més tranquil si ell no hi és, el sol surt quan marxa. La ràbia del mal que ens han fet ens servirà per lluitar contra ell. Ningú és millor que ningú. La gent que maltracta és dèbil i ningú té l'obligació de aguantar-ho. Sovint aquestes històries tant tristes es barregen amb lligams com la familia o els fills. Hem de pensar que qui no està bé per cuidar de sí mateix no pot cuidar de ningú:

Apareciste una noche fria
con olor a tabaco sucio y a ginebra
el miedo ya me recorría
mientras cruzaba los deditos tras la puerta
Tu carita de niño guapo
se l'ha ido comiendo el tiempo por tus venas
y tu inseguridad machista
se refleja cada día en mis lagrimitas

Una vez más, no por favor que estoy cansá
y no puedo con el corazón
Una vez más, no mi amor por favor,
no grites que los niños duermen
Una vez más, no por favor que estoy cansá
y no puedo con el corazón
Una vez más, no mi amor por favor,
no grites que los niños duermen.
Voy a volverme como el fuego
voy a quemar tus puños de acero
y del morao de mis mejillas sacar valor
para cobrarme las heridas.
Malo, malo, malo eres
no se daña a quien se quiere, no
tonto, tonto, tonto eres
no te pienses mejor que las mujeres
Malo, malo, malo eres
no se daña a quien se quiere, no
tonto, tonto, tonto eres
no te pienses mejor que las mujeres

El dia es gris cuando tu éstas
y el sol vuelve a salir cuando te vas
y la penita de mi corazón
yo me la tengo que tragar con el fogón
mi carita de niña linda
se ha ido envejeciendo en el silencio
cada vez que me dices puta
se hace tu cerebro más pequeño

Una vez más, no por favor que estoy cansá
y no puedo con el corazón
Una vez más, no mi amor por favor,
no grites que los niños duermen
Una vez más, no por favor que estoy cansá
y no puedo con el corazón
Una vez más, no mi amor por favor,
no grites que los niños duermen.
Voy a volverme como el fuego
voy a quemar tus puños de acero
y del morao de mis mejillas sacar valor
para cobrarme las heridas.
Malo, malo, malo eres
no se daña a quien se quiere, no
tonto, tonto, tonto eres
no te pienses mejor que las mujeres
Malo, malo, malo eres
no se daña a quien se quiere, no
tonto, tonto, tonto eres
no te pienses mejor que las mujeres...

Voy a volverme como el fuego
voy a quemar tus puños de acero
y del morao de mis mejillas sacar valor
para cobrarme las heridas.
Malo, malo, malo eres
no se daña a quien se quiere, no
tonto, tonto, tonto eres
no te pienses mejor que las mujeres
Malo, malo, malo eres
no se daña a quien se quiere, no
tonto, tonto, tonto eres
no te pienses mejor que las mujeres...

Malo, malo, malo eres
malo eres, porque quieres
Malo, malo, malo eres
no me chilles que me duele
Eres debil y eres malo no te pienses
mejor que yo ni que nadie
y ahora yo me fumo un cigarrito
y te hecho el humo en el corazoncito
porque malo, malo, malo eres, tu
malo, malo, malo eres, si
malo, malo, malo eres, siempre
malo, malo malo eres.

video

Un altre cas molt diferent és el de Lisbeth Salander, qui no s'arronsa davant de les agressions i es prèn la justícia per la seva mà. Ella posa en pràctica la part de la cançó en que diu que es tornarà com el foc i que cremarà els seus punys d'acer (baja, o el crema viu directament). Potser no és la més habitual, però s'han donat casos de dones que han matat al seu marit agressor després d'aguantar durant molt de temps els maltractaments. El problema en aquests casos és que el maltractador paga amb la vida els excesos, però la maltractada també paga legalment haver-se agafat la justícia per la seva mà.

Tot són formes, i ben mirat, el millor és deixar la justícia en mans dels jutges (justos o injustos) i esperar que si legalment algú no paga la pena merescuda, serà la vida qui li faci pagar.

Etiquetas: , , , , , , , ,

posted by .sfp @ 11:09   0 comments
de cuando Stieg Larsson era periodista - i se'n sortia
El otro día Babelia publicó un texto inédito en España (cómo no, si aquí esas cosas nunca nos interesan) de Stieg Larsson, que como se ha muerto, mola más.
El cacho en sí es un artículo sobre el Día D que escribió en sus días de periodista comprometido con el mundo.

El 6 de junio de 1944 permanecerá para siempre en los libros de historia como el día en que tuvo lugar la Operación Overlord, la invasión por parte de los aliados de la Europa bajo el poder de Hitler.
El desembarco se llevó a cabo a lo largo de un tramo de costa de 80 kilómetros en las proximidades de la ciudad normanda de Caen. En pocas horas, varias de las sencillas aldeas de la zona entraron a formar parte de la historia mundial.


Leed más aquí.

Etiquetas: , ,

posted by Nerea @ 3:27   0 comments
domingo, 17 de enero de 2010
Manual del hacker
Per tots aquells qui vulguin saber més del món dels hackers, pels qui no creguin que hi ha hackers bons i pels qui creguin que potser s'ha negativitzat el concepte de hackers us recomano aquesta pàgina web.

Un hacker no és només el qui roba o el qui viola la seguretat personal d'individus sinó que també és aquell qui per exemple amb els coneixements informàtics que té no vol contribuir en el benefici astronòmic de grans corporacions (ni el personal), i els posa al servei de la societat fent, per exemple, software lliure.

En aquesta pàgina podrem llegir una la definició de hacker que no és negativa. Son persones aficionades als ordinadors i amb coneixements en relació a tecnologia i programació. Però com també diu, a mida que s'ha estès l'ús d'Internet ha anat agafant una connotació negativa.

A la pàgina també ens presenten amb nom i cognom i explicació de l'ocupació principal de cadascún als més coneguts hackers, se'ns contesten les preguntes més freqüents i ens fan una breu història de la cultura hacker. Tot plegat posiciona als hackers en un lloc de treball d'una persona normal amb una feina normal. Com ja he comentat el problema el trobem en la definició social que se'n ha acabat fent.

Vaja, la pàgina deu ser tot un manual per Lisbeth Salander.

Etiquetas: , , ,

posted by .sfp @ 16:42   0 comments
criminales

antecendentes
expedientes
Shoutbox

"Un quejido, sordo y entrecortado al comienzo, semejante al sollozar de un niño, que luego creció rápidamente hasta convertirse en un largo, agudo y continuo alarido, anormal, como inhumano, un aullido, un clamor de lamentación, mitad de horror, mitad de triunfo, como sólo puede haber brotado en el infierno de la garganta de los condenados en su agonía y de los demonios exultantes en la condenación."

Edgar Allan Poe

cómplices
Powered by

Blogger Templates

BLOGGER